Dublinesos

Els quinze relats que conformen Dublinesos pretenen ser una franca i satírica descripció de les classes mitjana i baixa irlandesa, en el Dublín de les primeries del segle XX. Joyce, que després seria el pioner en l’ús del monòleg interior como a recurs narratiu, utilitza en aquesta obra un estil més realista, per oferir una austera i naturalista descripció dels personatges. Les històries van ser escrites en un moment en què el nacionalisme irlandès estava en el seu apogeu, i dominava a Irlanda la recerca fervent d’una identitat nacional. Atrapat en una cruïlla de la història i de la cultura, el país es trobava sacsejat per diferents idees i influències convergents. Aquests relats ofereixen una visió, poc o gens agradable, dels conflictes que aquestes tensions van generar en la vida de la gent senzilla de Dublín. Molts dels personatges de Dublinesos apareixeran posteriorment en la novel·la Ulisses. Les històries inicials de la col·lecció se centren en els nens com a protagonistes i a mesura que el llibre avança els protagonistes creixen en edat. El relat final del llibre, Els morts, és una de les evocacions més potents de la pèrdua i de l’anhel humans que ens ha donat la literatura.